Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Història i patrimoni

ISIL

La menció documental més antiga és a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, datada l'any 839, però de cronologia molt discutida. També està documentat en una convinença del 1064 entre els comtes Artau I i Ramon VI, per la qual Isil passa al Pallars Sobirà.

Isil fou un municipi independent fins al 1970, data en la qual, juntament amb València d'Àneu, Son i Sorpe crearen el municipi d'Alt Àneu. L'any 1971 Isil i Alós d'Isil es constituïren en entitat local menor, que fou suprimida l'any 1992. Tanmateix, el 1999 es tornà a constituir en entitat municipal descentralitzada amb el nom d'Isil i Alós.

Isil té l'església parroquial de la Immaculada d'Isil, situada en una illa que forma la Noguera Pallaresa en dividir-se en dos braços, al costat nord de la Plaça de l'Església i al nord-oest de l'antiga Casa de la Vila, ara seu de l'Entitat Municipal Descentralitzada, que queda a l'esquerra del riu. Entre les cases del poble destaca Casa Sastres.

Entre el seu patrimoni immoble destaca l'església de Sant Joan d'Isil, situada als afores de la població, mig quilòmetre a migdia. És una basilica de tres naus capçada per tres absis que se sostenen sobre el riu. Destaca per la decoració de la portalada esculturada amb arquivoltes, similar a les de Sant Lliser d'Alós d'Isil, Sant Llorenç d'Isavarre i Sant Martí de Borén. Cal assenyalar el fris d'arquets cecs que recorre la façana sud i les dues plaques amb relleus que es troben encastades en aquesta mateixa façana.

ALÓS

El seu origen és medieval, car ja es troba mencionat a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, datada l'any 839, però de cronologia molt discutida. En època medieval el poble d'Alós era dividit en dos nuclis: Alós Sobirà i Alós Jussà; aquest últim és el poble actual.

Fou un municipi independent fins al 1846, data en la qual s'uní a Isil, juntament amb el poble d'Àrreu. Des de l'any 1999 forma l'entitat municipal descentralitzada d'Isil i Alós conjuntament amb Isil.

Quant al seu patrimoni, cal destacar l'església d'origen romànic de Sant Lliser, la qual és documentada l'any 1090. Actualment és un edifici d'època moderna, però encara conserva una bella portalada romànicadecorada amb arquivoltes i dos relleus encastats a la façana. També és digne d'esment el Pont d'Alós, romànic. Són, a més, molt característiques les cases antigues amb balcons de fusta. Una d'aquestes cases, Cal Tort, casa pairal dels Arnalot, té capella pròpia, dedicada al Nen Jesús de Praga. També es troben dins del nucli de població d'Alós les restes de la capella de Sant Pere.

Cal esmentar també les restes de l'església de Santa Eulàlia, que fou el temple d'Alós Sobirà.